FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resta d'alguna cosa. Encara hi ha resquícies del dinar d'ahir. Veia apagar-se la darrera resquícia de claror del dia. Vestigi 1. Les resquícies d'una malaltia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dinar d'or dels almoràvits. Moneda castellana d'Alfons VIII que s'inspira en els morabatins islàmics. Moneda de compte que a Castella va donar lloc al maravedís. Impost de característiques semblants al monedatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Àpat o menjada que es fa al matí o durant el dia amb anterioritat a l'àpat principal o dinar. Fer un bon esmorzar. Conjunt d'aliments que es mengen per esmorzar. Pren-te l'esmorzar de pressa, que es fa tard! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha menjat fins a satisfer plenament l'apetit. No vol menjar res més: diu que ja està tip. Estic ben tip: hem fet un bon dinar. Cansat, enfastidit d'una cosa. Tips d'esperar-lo van decidir anar-se'n sense ell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfer més que plenament la fam (d'algú). Li van donar menjar fins a afartar-lo. S'ha afartat tant per dinar, que no ha tingut gana a l'hora de sopar. Fer prendre (a algú) un menjar, una beguda, fins a la sacietat. L'afarten de sopes. El van afartar de cops, de bastonades. Prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setmana entrant. Part entrant. Plat que se serveix a taula, llevat de l'olla o bullit. Per dinar mengem escudella, carn d'olla i dos entrants. Primer plat d'un àpat. Començarem el dinar amb un entrant lleuger. a l'entrant A l'entrada. A l'entrant del carrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar. berenar sopar Menjada que es fa entre el berenar i el sopar en substitució d'aquests. El que es menja per berenar. Portava el berenar al sarró. Esmorzar2 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar (un aliment) mitjançant l'acció del foc, sia bullint-lo o rostint-lo, socarrant-lo, etc. Coure el dinar, el sopar. Coure carn, llegums, la vianda. Fer apta o més apta per a l'alimentació (una substància) mitjançant l'acció del foc o de la calor. Coure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'or. Semblant a l'or. La posta de sol cobria el paisatge de tons auris. Preciós 3. Tenia un record auri de la infantesa. Daurat2 2. El segle xv va ser el període auri de la literatura catalana. Moneda d'or romana. Peça o moneda d'or, especialment el mancús o dinar i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al ritu. Sacrificis rituals. Que se sol fer, que és gairebé obligat a fer en tal situació. Cada any per Nadal, feien el dinar ritual. Llibre que ensenya els ritus d'un culte. Conjunt de ritus. Un ritual antiquíssim. Les salutacions que feien constituïen [...]
